Jürgen Habermas

 

L’esfera pública

Sovint parlem de cultura de forma reduccionista fent referència només a aquell entreteniment, espectacle o indústria que produeix oci pel temps lliure. Però la cultura va més enllà i engloba des de processos de cooperació, treballs en comunitat i recerca fins a creació col·lectiva o eïnes per la cohesió social. Si prenem la cultura només com a recurs la desidealitzem i la convertim en quelcom ornamental, sense essència ni càrrega crítica ni poder transformatiu.Hem de fer un esforç perquè la cultura sigui un dret fonamental, clau en el desenvolupament social, i no només un producte. La cultura és més que una indústria i per tan ens haurien de preocupar més per les persones i no tan pels productes. En aquest sentit la cultura ens ajuda a reflexionar, a qüestionar i a educar, aquesta és la cultura que hem de reivindicar. Des de la cultura és possible la cohesió social, la integració en la societat de les minories a través, per exemple de la llengua. La llengua és un element que sintetitza els elements indestriables que uneixen la identitat amb la comunicació. La llengua, com a dret, és un dels fets essencials de la condició humana i és també un element portador de factors configuratius d’una cultura, i com a tal, forma part del patrimoni de la Humanitat. L’amenaça o la pèrdua d’una llengua vulnera un dret fonamental i l’integritat de l’espècie humana.

El concepte de cultura com a recurs es va introduir sobretot arrel del procés economitzador d’aquesta. El valor i l’ús de la cultura va canviar, es va transformar en un nou paradigma donant lloc a les indústries culturals i creatives. Aquest procés economitzador de la cultura va ser força criticat per els acadèmics de l’Escola de Frankfurt. Aquesta escola es va interessar fonamentalment en l’estudi de la integració de les classes treballadores en el sistema capitalista emergent en el període d’entreguerres i de com s’incrementava el consumisme en els períodes de benestar. En observar aquest fenomen, els pensadors de l’Escola de Frankfurt van constatar  que davant les possibilitats de consum, les masses treballadores estaven més interessades en comprar i consumir que no pas en construïr una nova societat, un nou pensament i una nova forma de vida, allunyant-se així de l’ideal marxista. En aquest sentit el capitalisme va propiciar un sistema econòmic orientat al consum, a gastar, fet que es va fer extensible al camp de la cultura i l’art en general. Els pensadors creien doncs que aquesta cultura del consum era un instrument per disciplinar la societat per part d’un sistema polític més que no pas un nou paradigma de creativitat. Era aleshores indispensable preguntar-se quin paper jugava la cultura en la societat capitalista.

De la segona generació de membres d’aquesta escola de Frankurt ha sorgit el filòsof Jürgen Habermas el qual ha aportat interessants estudis sobre la teoria de l’acció comunicativa, en especial sobre l’esfera pública. Habermas situa l’inici de la discussió pública en la culturització de la societat anglesa cap el segle XVII amb l’aparició de centres culturals (teatres, biblioteques etc) que possibiliten la comunicació social i el debat. Aquest fet és determinant en la consolidació de la democràcia parlamentària perquè el fet de debatre públicament assegura el respecte als seus principis. La situació canvia però amb la fi de l’era liberal i l’adveniment d’un estat poderós capaç de controlar la premsa per interessos econòmics. Els mitjans de comunicació es converteixen aleshores en manipuladors de l’opinió pública i els ciutadans en mers espectadors passius i manipulables. La racionalitat comunicativa (interacció entre dos individus) dona pas a la racionalitat instrumental on els diners i el poder regeixen les relacions.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s