Sobre la cultura, primeres reflexions.
El concepte de cultura ha estat un concepte fonamental dins l’ Antropologia Cultural. No existeix però unanimitat en el moment de formular una definició general, al contrari, hi ha significacions que són inclús contradictòries segons les corrents i els autors. Si és ben cert que l’etimologia de la paraula remet a la qüestió agrícola, ja que la paraula cultura probé de cultiu (tenir cura del camp), l’antropologia cultural ha intentat anar més enllà en la construcció d’una definició més operativa. En termes generals la cultura fa referència a una forma particular de viure en un moment i en un lloc determinat i per un grup de gent determinada. Sabem que és un coneixement social compartit i que, a més a més, la cultura és una cosa que s’aprén, és simbòlica i integradadora. Per altra banda no és un saber espiritual ni només produeix art sinó que cada ésser humà és un agent cultural en sí mateix. Així podem dir que la cultura està lligada a diversos elements com són els valors, les costums, les normes, les formes de vida i l’organització social.
La primera definició general del terme cultura la va formular E.B. Taylor (1832-1917) qui, en un simple paràgraf , el primer del seu llibre, va arribar a una definició que avui en dia encara es vàlida: “ cultura o civilització, en un ampli sentit etnogràfic, és un complexe coneixement, creences, art, moral, dret, costums, i d’altres aptituts que l’home adquireix com a membre de la societat”. Tylor es defineix com evolucionista i com a tal l’interessa trobar les seqüències del canvi cultural des de els caçadors del paleolític fins la civilització industrial. Els elements de la cultura del present provenen bàsicament d’allò viscut en el passat, de mites, de legendes i de costums de temps avantpassats. Amb això Tylor creu que la cultura es quelcom adquirit i no innat en la persona i distingeix el què és cultural (adquirit) del que és natural (innat).
Sigui com sigui, la cultura presenta tot un seguit de característiques que van més enllà de qualsevol consideració. La cultura és compartida en el sentit que no és quelcom heretat sinó que es compartida per tots els membres d’una mateixa comunitat. La cultura s’aprèn al llarg de la nostra convivència en societat. Mitjançant l’observació imitem allò que ens envolta i fem nostra les característiques de la societat en la que ens desenvolupem. La cultura és simbòlica, és una interpretació d’una idea. Els símbols envolten la societat i s’utilitzen de vegades inconscientment però transmeten cultura. Per últim la cultura és integrada perquè tots els seus diferents aspectes estan interrrelacionats. Tots aquests aspectes ens permetrien parlar de cultures i no pas de cultura.
Va ser, precisament, Franz Boas (1858-1942) qui introduï per primera vegada la pluralitat en la paraula cultura afirmant que cada societat té una cultura pròpia i per tant no podem parlar de cultura sinó de cultures, en tan que no hi ha una societat sinó diferents societats. Boas introdueix dins la concepció de cultura la historicitat, la pluralitat, el determinisme conductual, la integració i el relativisme, convertint així el mot en una concepció moderna del mateix. L’enfocament boasià és particularista, inductiu i empirista. Boas introdueix el concepte d’estructura en parlar de tots els elements que componen la cultura, és a dir, els components no són independents uns dels altres sinó que formen una estructura única e irrepetible, coherent i completa.Durant els anys cinquanta i seixanta el mot cultura va esdevenir mes abstracte. La cultura va deixar de ser un comportament observat per passar a ser tot un seguit de codis de comportament alhora que un conjunt organitzat de símbols i significats. Així Alfred Kroeberg (1896-1970) va defensar l’idea de que en l’adquisició i transmisió de cultura s’utilitzen símbols que componen una mena de llenguatge . La cultura s’aprén i no és un comportament pròpiament dit. Ward Goodenough (1919- ) també creu en la relació entre cultura i llenguatge qualificant aquest com el principal factor responsible de la complexitat de les cultures. Els funcionalistes com Bronislaw Malinowski (1884-1942) no semblen interessats en saber l’herència històrica de les cultures, sinó que están interessats en la funció de la cultura com a sistema adaptatiu al medi. Segons el medi, cada cultura desenvolupa uns estils de vida diferents per satisfer les necessitats bàsiques de supervivència.En el camp de l’antropologia contemporània observem que hi ha dues concepcions de cultura. La concepció totalitarista (clàssica) basa la seva definició en la totalitat de formes de vida. Així la cultura seria les eïnes, els actes, els pensaments i les institucions que fan que un poble visqui i sobrevisqui. Aquesta concepció va ser recolçada per Marvin Harris en el seu materialisme cultural, qui considerava que la cultura abraçava tots els components de la vida social. Per altra banda, la concepció mentalista de Clifford Geertz limita la definició de cultura a un sistema d’idees o conceptes que hi ha que estudiar i interpretar.Per últim per Claude Lévi-Strauss (1906-2006) tan l’educació com la cultura marquen la nostra conducta, les nostres motivacions i els nostres judicis, és a dir, segons la nostra cultura interpretem el món d’una manera o altra.
*******
Una humanista a Twitter 