Uses and gratifications

L’ ús públic del mitjans de comunicació de masses

Sovint, quan analitzem els index d’audiència de certs programes televisius de dubtós gust i nefasta moralitat, ens preguntem perquè hi ha gent que consumeix aquest tipus de televisió. Una possible resposta la podem trobar en la teoria dels usos i gratificacions de la comunicació de masses. Aquesta teoria otorga a la televisió una funció gairebé terapèutica perquè satisfà certes necessitats psicològiques del públic. Fins ara aviem estudiat com els mitjans de comunicació de masses influencien la ciutadania; aquesta teoria és un punt i apart. L’individu no és un actor passiu davant el televisor sinó que demanda aquest tipus de programes per satisfer i complaure certes necessitats, normalment de caire psicològic. Necessita experimentar una satisfacció que possiblement no troba en cap altra aspecte de la seva existència quotidiana. D’aquesta manera, si hom té la necessitat d’estar ben informat i de saber què passa, triará programes culturals o informatius; si hom vol evadir la realitat triará programes d’entreteniment fàcil o d’humor i si hom vol emocionar-se triará programes o sèries d’alt contingut emotiu. Aquesta teoria però, va ser força criticada pels estudis culturals perquè enfatitza molt l’individualisme  i la vessant psicològica de l’individu i deixa de banda la dimensió cultural i ideològica dels significats culturals.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s