El gènere, és qüestió de dones ?

contrainformacion-1

Una visió històrica com a sexe dèbil o segon sexe, l’opressió que ha patit en moltes societats i la escassa presència en camps com la literatura i la ciència, han convertit les dones en les grans desconegudes de la Humanitat. És per això que tradicionalment, i sobretot dins els moviments feministes,  l’estudi del gènere s’ha centrat en el paper de les dones en l’economia, la política i les relaciones domèstiques i socials i ha permés sortir d’aquesta obscuritat imposada. Però a partir dels anys vuitanta, la visió d’un sol model d’home, universal, basada sobretot en el model patriarcal, trontolla amb els primers estudis sobre masculinitat i sobre diversitat sexual. Aquests estudis conclouen que existeixen múltiples masculinitats que depenen de les pràctiques socials i que varien segons el temps i l’entorn. És per això que podem concloure que el gènere no és només una qüestió de dones, tot i que originariament així se’n desprén. L’estudi del gènere és complicat perquè està revestit d’un significat simbòlic important segons les cultures i això produeix variables infinites. Puc però començar aquest treball de síntesi afirmant que ser home o ser dona no és una realitat natural (biològica), sinó un fet social. Des d’un enfocament constructivista el gènere és una construcció social que s’aprèn en l’entorn familiar, escolar i del treball i que no és una categoria estable però sí analítica. Tots els individus naixem en el si d’un grup social que, depenent de les seves característiques, determina el nostre desenvolupament i identitat. Aquest procés de formació de les nostres identitats determina també i és decisiu en les diferents oportunitats i limitacions que tindrem segons el nostre gènere. És a dir, el fet de pertànyer ja sigui a la identitat femenina o a la identitat masculina delimita, justifica i condiciona comportaments socials diferents que venen establerts d’aquesta manera des de el moment de néixer. Ser home i fer d’home o ser dona i fer de dona no és el mateix en diferents societats. A la India, per exemple, ser dona constitueix un aprenentatge social que es gesta des de la infància i a la nena se l’educa en bona part de manera diferent per acomplir correctament les tasques que li tenen assignades. Sovint les diferències entre gèneres s’articulen segons unes relacions de poder, hegemonia i submissió,  d’altres legitimen la divisió del treball en dues esferes. L’esfera de producció, del treball assalariat i del reconeixement professional es reserva a l’home mentre que l’esfera de la reproducció, la dedicació als nens i la cura dels ancians es reserva a la dona. Aquest enfocament crític que al·lega que el sexe és l’origen de les diferències socials entre homes i dones sovint serveix d’excusa per legitimar l’autoritat masculina i que col·loca la dona en una posició d’inferioritat. Aquest sexisme, present en moltes societats, és una actitud que no valora la feina de les dones i treu importància a tot el que fem. El sexisme genera la creació d’estereotips sobre les dones que faciliten la seva exclusió en la societat i li atribueixen tot un seguit d’atributs (dependència, submissió, por, debilitat) que sovint són excusa per situar l’home en l’àmbit de l’esfera pública, i despreocupar-se així de les feines domèstiques, i a la dona en l’àmbit de l’esfera privada. Afortundament aquestes dues esferes no són impermeables i avui en dia ja es constata un canvi en els rols domèstics. Però les diferències entre gèneres també poden ser biològiques  i estan basades en les diferències anatòmiques i fisiològiques. En el primer cas el gènere és un fet social, el conjunt de comportaments esperats d’una persona segons el seu sexe biològic. En el segon cas el sexe biològic és el sexe anatòmic, una condició estable, un fet amb el què néixem. (enfocament essencialista). Fins aquí hem vist com gènere i sexe són temes diferents però íntimament relacionats. El primer és una construcció social i cultural i el segon és una realitat biològica.Les dones s’aproximen a la natura pel fet de tenir la capacitat de procrear. Els homes, per contra, es posicionen en l’esfera pública pel seu paper de productors. Aquesta idea que està molt arrelada en el nostre imaginari, fa que la dona romangui en molts casos en l’àmbit domestic, condicionant  la seva projecció pública. Un bon exemple és el cas de les carreres científiques i de la desigual participació d’homes i dones en la disciplina científica. El fet és que, una vegada superats els estudis i arribada l’hora de la pràctica al laboratori, la mobilitat geogràfica esdevé per la dona un factor difícil de compaginar amb la seva futura intenció de ser mare i és per aquest motiu, que la dona abandona la idea de prosperar en decrement l’home, què, una vegada més, ocupa llocs de privilegi en les esferes científiques.Hi ha una darrera  categoria analítica relacionada amb el binomi gènere-sexe, i és el cos. El cos és, com el gènere i el sexe, un producte social inestable i un  element simbòlic i és un element importantíssim en la construcció de la nostra identitat.La construcció del gènere home s’ha fet a cop d’emfatitzar les diferències amb les dones. Així si les dones són dèbils, els homes han de ser forts i si les dones i si les dones són sensibles, els homes no poden plorar. A les dones se li predisposen la seva naturalesa però els homes l’han de construir perquè no existeix un patró comú sobre masculinitat. Per això com més s’allunya l’home dels atributs femenins més mascle és. El què constata això una vegada més és que el sexe no és la causa de les desigualtats socials sinó la posició que ocupes dins el gènere.He comentat fins aquí la construcció social i cultural de la identitat. Parlarem ara de la construcció de la identitat sexual i de l’adveniment de la teoria queer que s’enfronta a l’enfocament essencialista i qüestiona la visió constructivista.Aquesta teoria és una hipòtesi sobre el gènere que conclou que l’orientació i la identitat sexual són el resultat d’una construcció social i que per tant no existeixen papers sexuals en la  natura. El cas dels transexuals, que neixen amb un gènere però desitjen tenir un altra, s’endinsa en aquest àmbit.La teoria queer ha servit per normalitzar aquesta opció i aquesta identitat moltes vegades silenciada per l’androcentrisme , l’homofòbia i el racisme.Aquest anàlisi cultural de la sexualitat considera que el comportament sexual és en bona part el resultat de les normes culturals, i que la suposició de què el sexe és una infraestructura inalterable i estable sense canvis en la força de la libido és sociològicament insostenible. Podem concloure doncs que  les diferències sexual sen’s són donades però també que la pràctica de l’activitat sexual i la forma d’entendre la sexualitat són construïdes socialment.Per concloure, dir que l’aparició i l’estudi de la categoria gènere ha servit per posicionar les dones en un plà més visible en la societat. Durant molts anys la biologia ha estat la què ha dictat el nostre destí, ho hem vist arrel la cultura de les dues esferes, però sembla que aquesta visió força misògina, per cert,  ja està superada i la dona participa afortunadament de molts àmbits del món laboral. També dir que l’estudi del gènere ha servit per adoptar diferents polítiques d’igualtat i per lluitar contra diferents discriminacions. 

Treball de síntesi basat en l’assaig següent:Enguix Grau, Begonya. (2013). Gèneres i contemporaneïtats. Barcelona:material docent UOC.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s