La construcció raonada del gènere

The long-awaited second translation of The Sec...

The long-awaited second translation of The Second Sex (Photo credit: Wikipedia)

 

L’aplicació dels estudis de gènere a les diferents disciplines humanístiques -antropologia, literatura, etnologia, filosofia- ha servit per il·luminar, en alguns casos, espais foscos complicats de desxifrar i en d’altres per entendre i modificar la visió androcentrista del món. Els diferents estudis sobre el gènere han produït una àmplia historiografia al llarg dels darrers anys que han aportat tot un seguit de raonaments i fonaments per explicar que la qüestió del gènere es una concepció que es construeix per raons socials, culturals i ideològiques. El que han fet aquests estudis, ha estat, en definitiva, obrir un nou ventall de coneixement en el camp de relacions socials. En aquest treball de síntesi analitzaré, a través de la lectura “De Aristóteles a los inuit” de Françoise Héritier, com els estudis de gènere han permès qüestionar teories filosòfiques aristotèliques tan transcendentals com l’ explicació biològica de la creació del sexe o les representacions simbòliques d’aquest en el pensament primitiu dels sambia i dels inuit.

La història de la filosofia occidental s’ha desenvolupat a partir de la idea de l’home com a centre del món, com a subjecte blanc, mascle, occidental i de classe mitjana-alta. Des del pensament aristotèlic, ja gairebé ningú se sorprèn de la poca variació que ha patit la noció de ciutadà, per exemple, o de justícia. La filosofia clàssica aristotèlica ha servit per legitimar un ordre social basat en la polaritat. L’home es converteix en protagonista de la vida pública, social i política, de l’art, de la guerra, de la ciència i de la cultura mentre que per altra banda, la dona és relegada a l’àmbit domèstic, a la cura dels nens, de la família i dels animals, en definitiva, de l’economia domèstica. Aquesta concepció que aproxima l’home a la cultura i a la producció i a la dona a la natura i a la reproducció són la base de les relacions entre homes i dones en totes les societats, passades i actuals. Aquest ordre social té arrels ideològiques molt profundes. La natura és vista com una realitat construïda sobre la base de la polaritat: dia-nit, home-dona, bo-dolent, llum-foscor. Aquest mateix ordre va crear els arquetips de la masculinitat i la feminitat coherents a l’ordre social patriarcal.  Si ens adonem, la bipolaritat inherent en l’estructura lògica del pensament occidental modern es fonamenta en el dualisme ontològic de Plató. Aquest fet es fa extensible a la determinació del gènere que juga un paper rellevant en la construcció de la subjectivitat. Per tant, el gènere no és una determinació d’ordre natural; és susceptible de ser creat i conforma l’ordre simbòlic de les societats. El què mostra la lectura seleccionada és un intent racional de construcció biològica del gènere per part d’Aristòtil. Per al filòsof clàssic, les dues categories centrals són el fred i la calor, el sec i l’humit, directament associades a la masculinitat i a la feminitat i sobre les quals construeix el discurs biològic de la creació. Dins d’aquest model bipolar, els dos elements del binomi no poden gaudir del mateix estatus d’igualtat i la dona esdevé l’element secundari, imperfecte però imprescindible per la procreació. Aquesta consideració de la dona com a “segon sexe”, en paraules de la filòsofa Simone de Beauvoir, es fa des de la visió patriarcal i jeràrquica creada per legitimar l’autoritat masculina.

Considerar, com Aristòtil, que el sexe biològic determina el sexe social ha estat motiu d’estudi i debat en la construcció de la identitat sexual, sobretot arrel  l’adveniment de la teoria queer que s’enfronta a l’enfocament essencialista i qüestiona la visió constructivista. Aquesta teoria queer, què és una hipòtesi sobre el gènere, conclou que l’orientació i la identitat sexual són el resultat d’una construcció social i que per tant no existeixen papers sexuals en la  natura. El cas dels transsexuals, que neixen amb un gènere però desitgen tenir un altre, s’endinsa en aquest àmbit. La teoria queer ha servit per normalitzar aquesta opció i aquesta identitat moltes vegades silenciada per l’androcentrisme , l’homofòbia i el racisme. Aquest anàlisi cultural de la sexualitat considera que el comportament sexual és en bona part el resultat de les normes culturals, i que la suposició de què el sexe és una infraestructura inalterable i estable sense canvis en la força de la libido és sociològicament insostenible. Podem concloure doncs que  les diferències sexual sen’s són donades però també que la pràctica de l’activitat sexual i la forma d’entendre la sexualitat són construïdes socialment.

El què és curiós d’observar és com aquestes construccions binàries aristotèliques es troben impregnades en el pensament primitiu però en la qüestió de la  construcció de la identitat aquesta no ve determinada pel sexe biològic. El mite legitima l’ordre social existent. Els discursos simbòlics es construeixen sobre un sistema de categories binàries que enfronten cara a cara, dues realitats, sol i lluna, alt i baix, home i dona etc…Aquest pensament, present en la filosofia grega clàssica d’Aristòtil, Hipòcrates i Anaximandre, configura un món en equilibri precisament a partir d’aquestes realitats oposades.

En el cas dels inuit,  més coneguts com a esquimals, el sexe biològic no determina el gènere. És a dir, la identitat de la criatura no ve determinada pel sexe biològic, sinó pel sexe real de l’avantpassat que ha penetrat la dona i s’ha instal·lat a la matriu per renéixer. Les dones són doncs, homes a mitges perquè va ser d’un home que va nèixer la primera dona. En el col·lectiu imaginari de la tribu sambia a Nova Guinea, el sexe biològic no determina la masculinitat; no es neix home sinó que s’arriba a ser home a través d’un ritual homosexual que es practica als nens a l’edat de 7 anys. No passa el mateix amb la dona, la feminitat de la qual es considera completa i natural, innata en el moment de néixer.

Les aportacions de Marcel Mauss i Durkheim al fet què la concepció de persona, en aquest cas d’home, no és un producte natural sinó un producte social segons tradicions culturals, fan entendre aquesta concepció de la identitat en els sambia. Considerar el comportament sexual quelcom cultural queda palés en aquesta tribu de pensament primitiu i deixa com evident el fet de que el sexe no és una infraestructura inalterable ni estable. Per tant, el sexe i la manera com es practica és el resultat d’una construcció social.

Per concloure aquesta síntesi voldria esmentar el fet de què, sí bé és cert que la perspectiva de gènere i la problemàtica entorn del sexisme ja són objecte d’estudi en diverses activitats acadèmiques, el camí continua sent llarg i feixuc perquè tendeix a ser un tema d’especialització i no es contempla com un tema rellevant en tots els camps del coneixement. Per citar un exemple, en tota la història de la filosofia estudiada al Grau en Humanitats de la UOC, no hi ha hagut una sola menció a la  qüestió del gènere des d’una perspectiva filosòfica. Per altra banda, l’oferta d’assignatures relacionades amb aquests estudis és nul·la. Potser ha arribat el moment de replantejar-nos una nova estratègia educativa que inclogui l’estudi del gènere com a eina de comprensió global de les societats, que em sembla imprescindible per superar la visió androcentrista i fer un pas endavant en la igualtat de les dones al món. 

 

     BIBLIOGRAFIA

. Héritier, Françoise. “Capítulo VIII. De Aristóteles a los Inuit: la construcción razonada del género”. En: Masculino / femenino. Ariel, 1996. p. 188-211. ISBN 843441157.

. Enguix Grau, Begonya. (2013). Gèneres i contemporaneïtats. Barcelona:material docent UOC.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s