Tenen gènere els artefactes?

El model SCOT i la construcció social de la tecnologia.

5947858858_089ed3e433 Foto Flickr CC

L’aplicació dels estudis de gènere a les diferents disciplines humanístiques com l’antropologia, la literatura, l’etnologia o la filosofia, ha servit per il·luminar, en alguns casos, espais foscos complicats de desxifrar i en d’altres per entendre i modificar la visió androcentrisme del món. Malgrat això, en el camp de la ciència encara hi manca un anàlisi feminista sobre qüestions tecnològiques que ni tan sols l’escola constructivista, amb el programa SCOT i la teoria de l’actor-xarxa al capdavant, ha sabut donar resposta. Els diferents estudis sobre el gènere han produït una àmplia historiografia al llarg dels darrers anys que han aportat tot un seguit de raonaments i fonaments per explicar que la qüestió del gènere és una concepció que es construeix per raons socials, culturals i ideològiques. De la mateixa manera, l’assimilació de la tecnologia i la ciència amb la masculinitat és també una construcció social, que amaga, com veurem tot seguit, relacions de poder.

L’escassa presència de la dóna en el camp de la ciència, l’exclusió o marginació a què ha estat sotmesa al llarg deels anys o la indiferència que sembla mostrar davant certs avenços tecnològics, han dibuixat un panorama preocupant. Tot i que Carme Alemany fa un pas endavant en l’anàlisi de la tecnologia des d’un punt de vista feminista, en el seu article Tecnología y género, la reinterpretación de la tecnología desde la teoría feminista preocupant m’ha semblat reduir el camp d’estudi al sector domèstic, allà on s’hi troben les dones segons les seves paraules, perquè implícitament està considerant la rentadora un aparell d’ús exclusiu per part del sexe femení. I potser té raó i ho fa per emfatitzar aquesta construcció social del gènere que situa la dona en l’esfera privada (casa) i l’home en l’esfera pública (fàbrica).

El fet és el següent: en el disseny i la fabricació de la rentadora, la presència masculina és majoritària. La dona només hi és present, dins d’aquesta cadena de muntatge, en les fases de prova, disseny de comandaments per programar la màquina o comoditat per introduir la roba. S’associa així l’ ús de la rentadora al sexe femení i per aquest motiu hi és present en la fase de prova perquè és ella la que majoritàriament en fa ús. L’imaginari col·lectiu s’impregna així de la idea d’una dona relega a les tasques de la casa i atorga el control i el domini tècnic a l’home. Si a més a més, hi afegim el component publicitari sexista, la neutralitat d’aquests aparell domèstic desapareix per complet.

En aquest sentit, el que l’autora denuncia és que els electrodomèstics de la llar estan revestits d’un component sexista des del moment del seu disseny, que continua durant tot el procès de la cadena de muntatge i que s’emfatitza amb campanyes de màrqueting i publicitat que el mostren com un element més d’un conservadorisme exacerbat. Aquesta imatge, encara força estesa tot i la tendència actual de participació masculina en les tasques domèstiques, fa que l’aparell en si no es vegi com una eina d’ajut sinó com un aparell de subordinació.

3950171218_b97e4577f0_zFoto Flickr CC

Al voltant dels anys vuitanta i dins els Estudis de Ciència i Tecnologia es va perfilant una visió constructivista del desenvolupament tecnològic. La versió més moderada sosté que l’anàlisi de la tecnologia no es pot realitzar sense tenir en compte el context social en el qual es desenvolupa i la versió més radical arriba a afirmar que el contingut mateix de la tecnologia és fruit de processos socials. Aquest és l’enfocament que proposa el model SCOT (Social Construction of Technology) de Trevor Pinch i Wiebe Bijker.

Aquest model parteix de la premissa que el desenvolupament tecnològic pot ser adequadament descrit com un procés de variació i selecció. Elabora models multi direccionals que intenten explicar perquè unes variants sobreviuen i d’altres no. El model SCOT té una vocació marcadament empírica; analitza tots els processos de creació de l’artefacte (des del disseny fins a l’acabament) i no només el procés de difusió i ús. Estudia també els períodes d’inestabilitat on es produeixen les controvèrsies, també tots els factors i agents implicats en la fabricació de l’artefacte, els episodis d’innovació fracassada i el principi de simetria.Tot aquest estudi empíric ha afavorit la tesi de considerar que el canvi tecnològic està configurat per forces i agents de diferents tipus. La influència de factors professionals, tècnics, econòmics, polítics però també certes preferències i prejudicis socials en el disseny de certs artefactes s’evidencia en el cas de la rentadora.

El model SCOT determina tres preceptes. El primer són els grups socials rellevants (GSR) que són aquell grup de persones que atribueixen a la rentadora un mateix significat, un cert ús, una sèrie d’avantatges, problemes, objectius i funcions. El segon precepte és la flexibilitat interpretativa que són les diferents formes d’entendre el funcionament de l’artefacte (si funciona correctament o no) o si el disseny és el correcte o no. La flexibilitat interpretativa mostra que no estem davant d’un únic artefacte sinó de múltiples artefactes, fet que demostra aquesta construcció social de la tecnologia i fet que demostra que és línies de desenvolupament de la rentadora segueixen criteris de moralitat, virilitat, sexisme i seguretat. El darrer precepte del model SCOT s’anomena estabilització de l’artefacte i és el moment on la flexibilitat interpretativa disminueix i on hi predomina una única significació.Aquest moment es consolida sobretot en les campanyes de publicitat on l’aparell perd neutralitat i en el cas de la rentadora s’emfatitza aquesta visió de la dona com a eix central del treball domèstic. Per concloure, el model SCOT introdueix el concepte de marc tecnològic per entendre perquè la construcció social de l’artefacte s’hi ha produït d’una manera o altra.

L’escola constructivista ha mostrat que el ventall de factors que intervenen en el desenvolupament tecnològic és molt divers i que hi ha decisions que es prenen més enllà de consideracions merament tècniques. La ciència i la tecnologia no són coneixements neutres ans al contrari, tenen un caràcter marcadament social . Les aportacions del programa SCOT i la teoria de l’actor-xarxa han estat decisius per revestir la tecnologia d’aquest caràcter social però sembla, segons Carme Alemany, que aquest argument no han estat suficients alhora de donar resposta a la qüestió de si els artefactes tenen gènere.

Segons Carme Alemany i dins el seu estudi sobre la rentadora , la teoria de l’actor-xarxa oblida analitzar l’ús i el consum dels artefactes, se centra exclusivament en el procés d’elaboració i construcció i no analitza les relacions socials d’interès, de poder i de dominació que es generen al voltant de l’artefacte. La teoria de l’actor-xarxa exclou la dona i situa l’home en l’epicentre del seu estudi reforçant la visió androcentrisme de la ciència. La imatge generalitzada d’una ciència i una tecnologia vinculada al sexe masculí és doncs una construcció social, de la mateixa manera que ho és el gènere. Per Carme Alemany, el model SCOT sembla il·luminar aquests espai obscur i és un punt d’inflexió en l’estudi feminista de la tecnologia. El precepte metodològic dels grups socials rellevants(GSR) que Alemany anomena “grupos sociales pertinentes”, inclou els usuaris i beneficiaris femenins de la tecnologia i dins la flexibilitat interpretativa –que afirma que les innovacions tecnològiques poden ser modificades en darrer moment i que no es poden donar per acabades fins que se’n fa ús d’elles- el paper de la dona sembla rellevant en tant que és la que major ús fa dels artefactes domèstics.

Malgrat aquests avenços, l’anàlisi feminista de la tecnologia sembla coix i no aconsegueix donar resposta al perquè les dones es mostren reticents davant la tecnologia. El que si sembla clar, segons Alemany, és que certs interessos masculins envolten determinades opcions tecnològiques. L’estudi de la rentadora n’és un bon exemple. L’estudi que Carme Alemany fa d’aquest electrodomèstic es basa en la metàfora del teixit sense costures que descriu el caràcter heterogeni dels sistemes tecnològics i la manera com aquests constitueixen entramats estables d’elements tècnics i socials.

Quan diem que la tecnologia és heterogènia estem dient que els artefactes encarnen compromisos, intercanvis i tensions socials, polítiques etc. Per tant s’exclou tot determinisme tecnològic. Tot i que es reconeix l’esforç per trobar respostes a la qüestió del gènere en els artefactes, el text de Carme Alemany no m’ha semblat gens representatiu. Considerar que les dones s’hi troben en l’àmbit domèstic i centrar la investigació sobre el gènere en un aparell com la rentadora no em sembla l’únicaalternativa possible per elaborar un teoria feminista sobre la tecnologia, tampoc considerar aquest aparell un electrodomèstic exclusivament femení. No crec que formular una teoria feminista entorn una rentadora sigui ni possible ni significatiu, simplement s’elabora un estudi d’un cas concret que mostra que en tota la cadena de creació i elaboració d’aquest aparell l’home és qui pren el control tècnic.

Debatre sobre la neutralitat de l’artefacte en aquest procès no em sembla determinant. Més aviat considero que la neutralitat es perd en el moment de l’estabilització de l’artefacte (un dels grans preceptes del model SCOT) i que el caràcter eminentment femení se li atorga en les nefastes campanyes publicitàries i de màrqueting que situen la dona en l’epicentre del treball domèstic. Les campanyes als mitjans de comunicació contribueixen a reforçar la imatge d’una dona en l’entorn domèstic, usuària d’una rentadora que en el moment d’espatllar-se requereix la presència masculina d’un tècnic que és qui té el control tècnic de l’aparell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s