Tenen política els artefactes?

Langdom Winner i les propietats polítiques de la tecnologia

2620989632_3e7fca547dFoto Flickr CC

Les eines han dotat als éssers humans de l’oportunitat de millorar les seves capacitats productives. Canvis en els processos productius han provocat alhora canvis en els estils de vida de les persones d’acord amb la perspectiva de Langdon Winner. Aquest teòric polític es planteja el repte de veure que en certs dissenys s’hi poden trobar certs graus de flexibilitat i que al darrere s’hi amaga intencions polítiques que permeten obtenir avantatges sobre el control de la població a partir de l’ ús de la tecnologia més enllà de les seves funcionalitats. Diu Winner “las máquinas también pueden ser juzgadas por el modo en que pueden encarnar ciertas formas de poder y autoridad específicas”. A partir d’aquesta idea, qualificada pel mateix Winner de provocadora, s’afirma que els artefactes, i en general la tecnologia, poden tenir propietats polítiques en tant que la invenció i el disseny d’aquests es converteix en un mitjà per assolir una determinada finalitat; diu Winner “la invención, el diseño y los preparativos de un determinado instrumento o sistema técnico se convierten en un medio para alcanzar un determinado fin dentro de una comunidad” , i en tant que el disseny neix amb una intenció clara i precisa que necessita ser compatible amb certs tipus de relacions socials; en paraules de Winner “sistemas ideados por humanos que parecen necesitar o ser fuertemente compatibles con ciertos tipos de relaciones sociales” .

A partir d’aquestes dues premises, Winner es centra en la figura de Robert Moses, enginyer i constructor de més de 200 passos elevats a Long Island (Nova York) durant l’època que comprén els feliços anys vint fins als setenta, per descriure com, intencionadament, el disseny baix dels ponts es va fer per impedir la presencia d’autobusos en les seves avingudes. Darrera el disseny s’hi troben les conseqüents implicacions racistes i classistes de l’època: impedir la població negra treballadora accedir a les platges de Long Island amb transport públic. Només els blancs, capaços d’adquirir cotxes, podien gaudir dels parcs i les platges d’aquella zona exclusiva. El personatge en qüestió, va pactar amb alcaldes, gobernadors i presidents, la construcció de tot un seguit d’obres públiques que afavorien la circulació de l’automòbil i que avui encara dibuixen el perfil de Nova York. A París, i en època de Lluís Napoleó, el baró Haussmann va dissenyar amples avingudes per evitar els desordres públics i, en els anys marcats per la guerra del Vietnam, els Estats Units impedien les manifestacions estudiantils construïnt enormes edificis de formigó en els campus universitaris.

Aquest són alguns exemples que mostren que la tecnologia no és neutre, que hi ha la possibilitat de creure que darrera cada invenció hi ha la mà intencionada de l’home que cerca unes conseqüències sobre allò que fà. Aquestes conseqüències bé podriem ser l’ordenació de l’activitat humana, en definitiva l’ordenació del món. És a dir, no només les lleis, els decrets o les instituciones regeixen i ordenen la vida de les persones en societat, sinó també els artefactes i la tecnologia, això sí, de manera més súbtil i no tan evident.

Lagndon Winner en el seu extens article ¿Tienen política los artefactos?, afirma veure intencions polítiques al darrere del desenvolupament tecnològic. Les tecnologies esdevenen formes de regir el món i els artefactes condicionen la vida de les persones de la mateixa manera que ho fan els decrets legislatius o els reglaments polítics. D’aquesta manera hi ha artefactes que permeten una gran flexibilitat i per tant, escollir-los d’entre d’altres és escollir en el fons certa forma de vida política. Si acceptem la construcció d’una central nuclear en el nostre poble, per exemple, estem acceptant conseqüentment totes les conseqüències que se’n deriven, bones i dolentes. Des d’estar a favor de l’ús de l’energia nuclear fins a la creació d’un cos jeràrquic i especialitzat dins d’aquest àmbit sense oblidar els riscos que suposa la seva implantació. Si per contra ens hi neguem i ens posicionem a favor de l’energia solar, estarem defenent la descentralització de l’energia en un sentit tant econòmic com polític.

El que mostra el model constructivista i en especial el model SCOT de Trevor Pinch i Wiebe Bijkeres és que en el desenvolupament tecnològic hi estan implicats molts altres factors a part de l’estrictament tècnic. Existeixen determinats agents socials que influeixen de forma decisiva en el desenvolupament de la tecnologia. Aquests agents socials poden ser usuaris específics, corporacions empresarials, agències governamentals o associacions professionals; tots elles determinen i influencien el desenvolupament sota criterisd’interés personal o corporatiu.

Quan en l’entorn de l’escola constructivista es parla del caràcter social de la tecnologia, s’està fent referència a aquells artefactes que encarnen compromisos i intercanvis socials, polítics i econòmics. Dir que els artefactes estan construïts socialment equival a dir que factors externs i sovint il·legítims (interessos polítics, geoestratègics, psicològics, històrics etc.) intervenen en la seva construcció i per tant posa en dubte el paper neutral de l’enginyer, científic o constructor. Són els casos de Roberts Moses a Long Island o del baró Haussmann en el París de 1848 que Winner exposa brillantment en l’article i que mostren aquesta intencionalitat o conspiració darrere decisions urbanístiques. La visió constructivista no contempla el caràcter social de la tecnologia sota aquesta premissa de manipulació, engany o conspiració. Simplement posa de manifest que factors socials com relacions de poder entre grups socials, competències entre empreses, diferents estructures organitzatives o enfrontament entre cultures enginyeres intervenen en el procés evolutiu de la tecnologia, i que per tant, es pot afirmar que els artefactes tenen política.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s