IDENTITAT I TERRITORIALITAT

La crisi de l’Estat-nació davant la globalització

‘Quizá la mayor peculiaridad del Estado-nación moderno fue la idea de que las fronteras territoriales podían mantener indefinidamente las fábulas de singularidad étnica. Esa idea utópica podría ser nuestro recuerdo más perdurable del Estado-nación moderno’. – Arjun Appadurai

images

La globalització és un fenomen sovint contradictori. Per una banda ens fa més conscients de la diversitat de cultures al món alhora que mostra la dependència entre els pobles i els mercats. Per l’altra, potencia la interconectivitat entre diferents cultures alhora que imposa la “americanització” del planeta. Cal doncs abordar la globalització més enllà del vessant econòmic i analitzar les transformacions culturals i polítiques que genera. Però la globalització també té importants efectes sobre la creació de les identitats de les persones i sobre la territorialitat dels Estats-nació. En aquest assaig parlaré de la dimensió política de la globalització tot abordant qüestions com si l’ Estat-nació pot seguir sent un referent identitari.

Les darreres eleccions al Parlament Europeu, celebrades el passat 25 de maig de 2014, han posat en relleu la qüestió sobre la identitat europea. Els països de l’Europa del Nord s’hi han tancat en banda i es neguen a ajudar als seus veïns del sud. Però la generositat d’Angela Merkel té un preu i és doblegar-se davant les seves polítiques d’austeritat. Tot plegat ha provocat un efecte de rebuig a l’hegemonia alemanya que s’hi ha traduït amb un ascens del vot dels grups nacionalistes a França i Anglaterra i un auge del vot de l’esquerra als països del Sud d’Europa, com ha estat el cas de Podemos a Espanya. El que això mostra és que la defensa dels interessos nacionals s’hi ha col·locat en primer pla, sobretot arrel la crisi econòmica, contradient el procés de més integració europea preconitzat per la cancellera Merkel. En aquest context, sembla doncs utòpic imaginar una Europa unida en termes identitaris. La globalització tampoc hi ajuda gens.

Ulrich Beck, en el capítol VII del seu llibre ¿Qué es la globalización?, identifica Europa amb un espai imaginari més que no pas amb un espai geogràfic. No existeix un espai europeu en termes polítics; el projecte segueix sent econòmic i estem lluny d’una Europa unificada en un sol Estat1. Europa no és més que una etiqueta, un adhesiu enganxat al cotxe, una normativa burocràtica més. El sentiment identitari europeu no avança al mateix ritme que la unió econòmica i política. Si a tot això hi afegim que la globalització té importants efectes sobre la seva creació, el somni europeu segueix sent una utopia.

En l’assaig De la identitat als nusos identitaris, Ferran Sáez Mateu analitza el concepte d’ identitat en relació a la globalització i la digitalització. El concepte d’ identitat, dins la globalització, es relaciona amb la comunicació de masses, Internet i la xarxa i, tot i que de vegades s’interrelaciona amb els aspectes econòmics, cal abordar-lo per separat. La ciutadania viu allunyada de qualsevol decisió que és pren dins les tres grans institucions de la globalització (el Banc Mundial, els Fons Monetari Internacional i l’Associació Internacional del Comerç). En aquest sentit, els grans protagonistes de la globalització, les tres grans institucions abans esmentades, no estan sotmeses al control democràtic dels ciutadans pel simple fet de no poder votar els seus representats. Per Sáez Mateu, el què més afecta les identitats culturals són les noves tecnologies (TIC) i la digitalització. El món globalitzat ja no és un món jeràrquic i vertical, sinó reticular, en forma de xarxa, en forma de nusos. És per això que Sáez Mateu parla de nusos identitaris. El model tradicional de l’estat, el model jeràrquic, és fiable i estàtic. El model reticular de la globalització és poc fiable però alhora dinàmic. Amb això les identitats s’han tornat més flexibles, identitats líquides que diu Zygmunt Bauman, identitats que es mouen. Aquestes identitats juxtaposades, el fet de poder ser català , musulmà i ecologista alhora, de poder ser homosexual, cristià i okupa alhora, de poder viure moltes identitats individuals al mateix temps i que alhora no encaixin amb la identitat col·lectiva suposa certa complexitat. Se’ns demana sovint que participem en més d’una identitat, que anem més enllà de la identitat individual i aquesta juxtaposició d’identitats, aquests nusos identitaris.

images-2

Caldria abordar ara el concepte de sobirania i territorialitat. Al llarg del segle XIX, l’estat liberal construït a partir de la Revolució Francesa i Americana a finals del segle XVIII, va prenent la forma d’ Estat-nació caracteritzat per una forta centralització de les seves institucions i per un sistema polític multi partidista que vol ser representatiu de la sobirania popular. La base del sistema Estat-nació és la sobirania territorial; sense Estat no hi ha territorialitat. En el context globalitzat actual, la idea de sobirania territorial es troba en dissonància amb la gran proliferació de localitats emergents. Això genera tot un seguit de conflictes, des del trencament de la 1 Beck, pàg. 287 3 homogeneïtzació ètnica patrocinada per l’Estat amb la introducció d’ètnies no nacionals fins interessos tributaris. Amb la globalització l’Estat-nació han perdut part d’aquesta sobirania, ja que, per una banda, s’han hagut de transferir competències a institucions supranacionals i per altra banda s’han hagut de donar resposta a les reivindicacions de les minories que no s’han vist representades en la identitat nacional comuna. És el que Arjun Appadurai analitza en Soberanía sin territorialidad, un molt interessant assaig sobre la crisi dels Estats-nació on l’autor suggereix la necessitat de veure més enllà del concepte nació. Amb la globalització, el model de l’Estat-nació modern entra en crisi alhora que es produeix un revifament d’alguns nacionalismes. La localitat, entesa com una estructura de sentiment aferrada a un lloc i la mobilitat humana (migracions) que estimula el sorgiment de les translocalitats, desafien l’ordre i el sentit de l’ordre dels Estats-nació , bàsicament perquè aquest es basa en la tributació, l’ordre i l’estabilitat. Els moviments demogràfics característics del món contemporani, els fluxos de població en cerca d’oportunitats econòmiques, els refugiats de guerra, constitueixen, per Appadurai, una amenaça per l’statu quo d’aquests l’Esta-nació.

Sáez Mateu es pregunta sobre el futur de l’estat dins un món globalitzat i conclou que serà un estat amb similars atribucions però amb molts més conflictes a resoldre, un estat que controlarà la xarxa i Internet (ja està passant en països àrabs com l’Aràbia Saudí, en països asiàtics com la Xina o en països comunistes com Cuba o Corea del Nord), o un estat reduït als seus mínims operatius i en el qual la xarxa, tindrà un pes més gran .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s