L’ últim home de Nietzsche i el pes de la religió

images

M’ha semblat molt interessant la concepció que Nietzsche té de l’home europeu actual. L’anomena “l’últim home” i és l’ home occidental hereu del pensament de Sòcrates i Plató. Busca la veritat en el món de les idees i el sentit de la vida fóra d’aquesta vida. “L’últim home” viu subjecte a una forma de vida, de sentir i d’actuar malaltissa, pensada en termes de dolor i moralitat. La vida de l’home occidental està submergida en el nihilisme, en el no res, en la consciència dissortada i el més pur pessimisme. La manca de criteri i de capacitat per actuar que regeix aquest nihilisme es fa extensible a tots els aspectes de la vida; cal entretenir-se per no pensar gaire, per actuar poc.

Aquest nihilisme, que per Marx seria la religió (l’opi del poble) aliena els europeus actuals que es banyen en les aigües del relativisme i fan i desfan segons criteris morals. Aquesta manera de fer i pensar ha estat conseqüència de més de 2000 anys de tradició de pensament jueu-cristià, que per Nietzsche esdevé la religió de l’angoixa. Només “matant Déu” podrem alliberar-nos d’aquest pes, només deixant enrere el pes de la religió podrem iniciar un projecte d’home diferent. L’expressió “Déu a mort” és una feroç crítica a Plató, al món suprasensible. El nihilisme es torna aleshores actiu i ”l’home comú” esdevé “el Super-Home” (Übermensch), aquell capaç de viure de forma positiva i creadora, afirmativa, que pren la vida com una aventura. Cal superar la mediocritat.

El que proposa Nietzsche és reemplaçar els valors divins pels valors humans, recuperar la tradició de pensament dels presocràtics i sofistes, esperits lliures que difonien un missatge no contaminat per la moral. El “Super-Home” serà aquell que vegi la vida com un joc, com una festa, com una aventura, per això Nietzsche admira la Grècia clàssica on Dionisos, el déu del vi, de la festa i del joc i en conseqüència de l’ optimisme derrota Apol·lo, déu de l’ordre, del seny, de la prudència i la mesura. L’home occidental ha de recuperar l’element dionisíac de la vida, cercar un equilibri entre el dualisme Apol·lo-Dionisos, fet que van aconseguir els grecs en viure per igual sota el seny i la rauxa.

El què fa Nietzsche, i en general els mestres de la sospita, es trencar la lògica del sentit, és a dir, trencar amb pensaments arrelats a la cultura occidental durant segles, qüestionar allò que semblava inqüestionable.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s