CONTROVÈRSIES CIENTÍFIQUES

EL PAPER DEL PROFANS EN LES CONTROVÈRSIES

images-2

El passat mes de gener d’enguany, els mitjans de comunicació es feien ressò d’una notícia que tornava a reobrir l’etern debat entorn l’energia nuclear. El president dels Estats Units, Barack Obama, demanava al seu homòleg espanyol Mariano Rajoy permís per dipositar al port de Tarragona residus químics, en concret 15 tones de gas sarín i mostassa, prèviament tractats i destruïts en un vaixell especialitzat, de l’arsenal utilitzat en la guerra de Síria així com del seu posterior emmagatzematge. Aquesta embarcació nord-americana disposava d’un sistema d’hidròlisi desplegable de camp per neutralitzar els components usats per a la fabricació d’armes químiques. Se suposava que una vegada cremades, serien traslladades a un altre vaixell, i aquesta seria la part més sensible de l’operació pel risc de vessament al mar. Tot i la declinació de l’executiu espanyol, la polèmica estava servida perquè aviat es va saber que una empresa catalana especialitzada en la destrucció d’armament químic –no s’ha sabut mai el seu nom- s’hi havia ofert al·legant que les seves instal·lacions permetien el tractament d’aquests residus i que una vegada desembarcats, aquests ja no suposaven cap perill per a la salut ni el medi ambient.

El debat social a Catalunya entorn l’emmagatzematge de residus nuclears es remunta l’any 2005 quan el Govern espanyol es planteja la necessitat de construir un magatzem temporal centralitzat per acollir els residus nuclears d’alta activitat que es produeixen e l’Estat. Aquesta instal·lació, que estaria operativa l’any 2015, acolliria fins a 7.000 tones de residus radioactius, ocuparia unes 25 hectàrees i inclouria la construcció d’un parc tecnològic que donaria feina a més de cent persones. L’alcalde de la localitat tarragonina d’Ascó, seu de la central nuclear del mateix nom, va presentar aleshores la seva candidatura davant l’oposició del Parlament de Catalunya. La controvèrsia estava servida. Des d’aleshores tot han estat anars i venirs de grups polítics de tots els colors i tendències (CIU, ERC, ICV, PSC), Col·legis Oficials d’Enginyers Industrials, associacions en defensa de les terres de l’Ebre, Associacions de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), comissions interministerials, sindicats de treballadors com UGT, cambres de comerç catalanes, ministres, Consells Comarcals, institucions, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), Greenpeace, Ecologistes en Acció i la Federació d’Ecologistes de Catalunya, immersos tots plegats en una controvèrsia que inclou un aferrissat debat sobre aspectes com qui té competències per legislar sobre la matèria, sobre el futur econòmic de la comarca i del poble i sobretot sobre els perills de l’activitat a la zona. A començament de 2010 es van conèixer les conclusions d’un informe de la Comissió Interministerial encarregada d’escollir la ubicació del magatzem. Zarra, a València, era la localitat amb més possibilitats per acollir-lo. Ascó quedava finalment en segon lloc i Yebra en tercer.

 images-1

Bàsicament, una controvèrsia com l’anteriorment exposada no tindria cabuda dins la imatge tradicional de la ciència. Aquesta imatge, promoguda per les visions clàssiques de la filosofia, la història i la sociologia de la ciència, fa que les controvèrsies es vegin poc menys que com anomalies que han de ser resoltes d’una manera ràpida i fàcil en el si de l’entorn científic. En aquest sentit, la controvèrsia que esdevé pública és inimaginable. Eduard Aibar, en el seu article El conocimiento científico en las controversias públicas, es fa ressò d’aquesta consideració de la controvèrsia per part de la concepció heretada de la ciència, i la defineix com episodi d’aberració, com a error més o menys deliberat o com a producte impur dins el correcte desenvolupament de la ciència.

La intenció dels CTS ( Estudis de Ciència, Tecnologia i Societat ) és mostrar la interrelació i interdependència dels sectors científics, tecnològics i socials alhora que s’interessen per altres disciplines que a primer cop d’ull no tenen res a veure amb la disciplina científica com la filosofia, la història o la sociologia. Les controvèrsies científiques públiques, segons els CTS, són fenòmens molt característics dins la societat contemporània, tot i que han existit sempre. A més a més, i a causa de la seva condició de públiques, aquestes controvèrsies arriben a molts àmbits de la societat civil i per tant, excedeixen el cercle tancat científic. Aquestes controvèrsies sovint arriben a parlaments, mitjans de comunicació i agendes polítiques i són, segons Eduard Aibar, característiques de la nostra cultura tecnològica.

images

El cas de l’energia nuclear és un bon exemple de controvèrsia científica pública perquè, a part de l’ús polític que se’n fa d’ella, arriba a tota mena de fòrums, ja siguin jurídics, de comunicació, d’opinió pública etc. El ressò que se’n fa d’elles és enorme i des de les CTS no es veuen com un obstacle accidental o un procés anormal sinó com elements normals en el desenvolupament de la ciència. Una vegada superada la visió heretada de la ciència, les controvèrsies han tingut cabuda dins els CTS així com també ho han tingut els estudis etnogràfics de l’activitat científica. Estudiar les controvèrsies ha permés examinar amb més cura i determinació els arguments, els mètodes i els resultats del seus col·legues. Els autors d’aquests estudis (Latour, Woolgar, Kuhn, Lakatos o Laudan) consideraren la necessitat de contemplar les controvèrsies científiques com a objectes d’estudi amb entitat pròpia. Les controvèrsies mostren la veritable cara de la pràctica i l’allunyen de reconstruccions històriques i filosòfiques.

En el cas de la controvèrsia plantejada, la disputa gira entorn de l’elevada preocupació social sobre els efectes negatius i nocius de l’energia nuclear (un dels quatre plantejaments que influeixen en l’estudi de les controvèrsies). Aquest enfocament es va desenvolupar amb força durant la dècada de 1960 en plena guerra del Vietnam i es basa principalment en l’estudi de les reaccions polítiques davant la controvèrsia. El fet que en una controvèrsia intervinguin grups polítics denota la importància que la ciència té en l’àmbit polític. A més a més cal emfatitzar el sorgiment del moviment social dels activistes com a principals actors en la denúncia de què el que produeix la ciència no sempre és beneficiós per l’ésser humà. La pionera en l’estudi d’aquest tipus de disputa va ser Dorothy Nelkin qui identificà quatre tipus de controvèrsies polítiques: les que giren entorn l’impacte social, moral i religiós de la ciència, les que giren entorn interessos comercials i econòmics, les que abracen perills contra la salut pública i en darrer lloc les que afecten els interessos individuals davant els col·lectius. Les protestes entorn l’energia nuclear venen donades tant per motius econòmics, de salut pública i polítics però són realment aquests últims els que determinen la clausura de la controvèrsia.

Personalment considero l’anàlisi de les controvèrsies científiques com un moment clau a l’hora de comprendre el funcionament de la ciència i la seva dinàmica de canvi. Les controvèrsies científiques són moments diguem-ne crítics però habituals en el quefer de les diferents ciències; esdevenen gairebé quotidianes alhora que moments delicats on els diversos moments de decisió i participació poden ser dibuixats a partir de casos reals. El cas de la controvèrsia sobre l’energia nuclear és si més no, històric. Engloba un extens període de temps, engloba també diferents localitzacions geogràfiques alhora que diversos nivells d’interacció social. Es tracta d’una controvèrsia fortament influenciada per la societat civil, la ciència i els mitjans de comunicació. La controvèrsia entorn l’energia nuclear i l’emmagatzematge de residus nuclears és un bon exemple de controvèrsia científico pública. Això vol dir que la polèmica que l’envolta excedeix els límits de la comunitat científica i arriba a tota mena de fòrums civils com mitjans de comunicació, opinió pública, parlaments o tribunal de justícia. El què mostra aquesta situació és l’augment de la sensibilitat social davant els canvis tecnològics i l’exigència de respostes per part de les institucions. La imatge de la ciència i la tecnologia ha canviat. En l’actualitat es fan evidents tant els seus efectes positius com els negatius i en les darreres dècades hi ha extesa l’opinió que la tecnologia, tot i els seus èxits, ha fracassat en resoldre molts problemes socials. La societat percep noves preocupacions entorn dels riscos que pot provocar l’energia nuclear, els residus tòxics, els fertilitzants químics etc. És aleshores que surgeixen moviments de resistència social.

images

El què està clar és que vivim en un moment de crisi democràtica i de desconfiança en el sistema polític. La societat civil demanda més participació en afers de política pública i que la seva veu se senti més enllà del dret a vot en unes les eleccions generals. El camp de la ciència i la tecnologia no ha quedat al marge d’aquesta situació. Aquells assumptes que abans eren tractats en cercles purament científics i tècnics arriben a una societat que reclama ser escoltada. S’hi ha produït un creixent interès ciutadà per participar més regularment en la presa de decisions en temes de política pública que afecten directament el seu benestar.Si aprofundim en el camp de la ciència, cada vegada es fa més evident que ja no hi ha assumptes purament tecnològics sinó que tots tenen ja implicacions econòmiques, ecològiques, mediambientals, biomèdiques, polítiques o ètiques, ho hem vist amb claredat en la controvèrsia entorn l’emmagatzematge de residus tòxics. La frontera entre tecnologia (saber científic) i societat (saber profà) s’hi ha diluït i la veu de la ciutadania es fa sentir amb força, arribant a ser en alguns casos determinant. En aquest sentit, quant la situació es desborda i no s’hi arriba a un consens entre la comunitat científica i la societat civil sorgeixen les conferències del consens que esdevenen una metodologia per produir recomanacions professionals sobre assumptes controvertits. Aquests debats han mostrat que el saber profà elabora i raona proposicions coherents i sensibles entorn la controvèrsia alhora que han mostrat la poca capacitat crítica del saber científic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s