Fonaments teòrics de la comunicació

Unknown 

Aquest post és un recorregut per les principals escoles de comunicació, prenent com a punt de partida el vessant més teòric de la relació entre societat, cultura i llenguatge.

L’itinerari s’inicia amb l’Escola de Chicago, pionera entre el 1915 i el 1940 en l’estudi sociològic de l’urbanisme occidental. L’escola va convertir la capital de l’estat d’Illinois en un autèntic laboratori social, un excel·lent impulsiu per poder, no només examinar la naturalesa de les relacions socials sinó també per copsar com la massificació, la immigració, la vida urbana, els estímuls i les pressions socials afecten i transformen l’individu. L’escola desplaça l’antropologia des del món rural a la ciutat per concloure que la metròpoli aliena i despersonalitza alhora que minva la identitat i la individualitat del subjecte que esdevé part d’una massa impersonal.

Aquest itinerari fa una primera parada en l’estudi de la recerca comunicativa (Communication Research). Harold Lasswell estudia l’efecte perniciós de la propaganda en la societat i de com aquesta esdevé una eina de persuasió per aconseguir fites polítiques. Lasswell atribueix un paper gairebé malèfic als mitjans de comunicació de masses (premsa, televisió, ràdio) i considera l’audiència un públic obedient i fàcil de manipular. És sobre aquesta audiència que actuen els mitjans de comunicació, instruments d’influència directa sobre el pensament de la població (model de l’agulla hipodèrmica). No podem però, descontextualitzar la recerca comunicativa. És més, considero indispensable entendre aquest model dins l’època de les dictadures totalitàries (feixisme i nazisme) on la propaganda política penetrava com una agulla dins la pell d’una població indefensa, amb por i altament influenciable.

Faig una parada ara davant la teoria de la informació de Claude Shannon. Tot i trobar-la massa rígida i mancada d’una perspectiva social i cultural, considero que és la base de la comunicació actual. La informació esdevé per primer cop, un símbol calculable, és a dir, les dades es poden mesurar mitjançant una fórmula matemàtica. Dins el seu esquema de la comunicació, que inclou la font d’informació, el transmissor, el descodificador i la destinació, Shannon introdueix en el procés de transmissió del missatge el concepte de soroll, element que interfereix en el trànsit de la comunicació i eleva el seu cost. La comunicació és informació i alhora dades brutes. Si l’entenem com un conjunt de dades mesurables estarem oferint un missatge neutre entre emissor i receptor, la informació estarà ben organitzada i el missatge arribarà amb claredat. El problema apareix amb les dades brutes, extrapolable al concepte actual de Big Data, dades que no es poden mesurar amb metodologia tradicional. Aquestes dades que produïm constantment en la comunicació en cap cas asseguren una millor comprensió del missatge, ans al contrari, estem sobre informats, mig intoxicats i sovint saturats. Correm el risc que, davant tanta informació, ens sigui difícil arribar al coneixement pur de les coses. Ja ho deia Wiener el 1948 en parlar d’una societat futura basada en la informació. No podia haver estat més encertat. Però ull, aquesta informació desmesurada i desorganitzada (entropia) en cap cas porta a l’avenç de la societat, ans al contrari, el progrés de la societat retrocedeix.

Va ser l’Escola de Frankfurt qui va donar veu a la visió més crítica dels mitjans de comunicació de masses utilitzant fonaments marxistes com el concepte d’alienació, que per Marx era una autèntica categoria sociològica, un producte de la societat, una mena de malaltia social que no permet el pensament crític i que crea falses expectatives. Pels teòrics alemanys, els mitjans de comunicació de masses envaeixen l’espai privat i deixen el receptor totalment indefens davant el missatge de l’emissor que és unidireccional, manipulador i dominant. Com a conseqüència d’això l’home es veu progressivament empobrit en aspectes humans i morals mentre el producte fabricat va adquirint valor. La denuncia constant a la comercialització de la cultura per part del sistema capitalista va dur Adorno a la publicació de La industria cultural al 1961. Aquesta esdevé un mer producte que aliena i controla perquè en les societats capitalistes de consum l’home es converteix en un ser apàtic i oprimit dirigit pels grans propietaris d’aquestes empreses culturals controladors de la societat capitalista. La indústria cultural és repetitiva, basada en estereotips mancats de significació. Els continguts que genera no fan pensar ni reflexionar, no cal cap esforç intel·lectual per entendre’l, tendeixen a l’absurd.

Als anys seixanta, els estudis culturals van suggerir noves formes d’observar la cultura. Els principals autors d’aquest curs provenien de la classe treballadora i sovint veien l’impacte de la cultura en els grups socials més marginats i desfavorits. La cultura popular característica d’aquestes classes treballadores topava amb l’elitisme i l’hegemonia de les classes mitjanes i altes les quals dominaven l’esfera cultural des de ben bé el segle XIX. Aquests autors utilitzen eines sociològiques, antropològiques, psicològiques i filosòfiques per abordar aspectes de la cultura popular que inclouen la literatura, els mitjans de comunicació, els estudis de gènere, de raça i de nacionalitat, les cultures urbanes etc. Per tant, els estudis culturals s’endinsen en les subcultures urbanes, en la classe obrera.

images

El viatge finalitza en plena era de la globalització. L’adveniment de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha revolucionat el sistema d’accés a la informació. Vivim, en paraules del sociòleg Manuel Castells, en una societat interconnectada que s’organitza mitjançant la tecnologia, la producció del coneixement, les TIC i la comunicació simbòlica. La tecnologia ha esdevingut el centre de tota comunicació i Internet ha posat els fonaments d’una nova estructura de les relacions social. No podria estar més d’acord quan Castells considera que les telecomunicacions reorganitzen la societat. Però, a més a més, Internet també ha modificat les estratègies comunicatives dels mitjans de comunicació tradicionals. Sense voler entrar en el debat sobre la supervivència del diari de paper davant la seva versió digital, sí és cert que els professionals del periodisme s’enfronten des de fa un temps considerable a un nou paradigma. L’escenari virtual requereix de noves competències i habilitats, una dedicació gairebé a temps complet. La urgència per publicar allò que està passant al moment esdevé en part una exigència d’un públic sobre informat que reclama immediatesa, innovació, creativitat i qualitat.

En aquest context sorgeix el New Media, concepte que abraça tot un conjunt de mitjans de comunicació i d’entreteniment que ofereixen infinites possibilitats per a difondre continguts digitals –gràcies a la web 2.0- i on s’inclouen des de versions electròniques de diaris i revistes fins a emissores de ràdio i televisió, portals web, xarxes socials, blogs i tots els avenços tecnològics derivats de la digitalització. La xarxa 2.0 es nodreix de les aportacions de cada usuari i fomenta la posada en comú del coneixement com a mètode d’enriquiment. Però el que més ha caracteritzat aquesta web 2.0 han estat , per una part, el fenomen de la retroalimentació; el contacte entre persones i el contacte entre persones, entitats i institucions. La informació flueix constantment, en temps real, i la comunicació ja no és unidireccional. Per altra banda, convivim ja amb el fenomen de la viralització on el contingut publicat mana d’un usuari a un altra a velocitat gairebé supersònica. Davant aquest panorama anomenat entorn digital, l’usuari de la xarxa disposa de tota una sèrie de plataformes per expressar-se, debatre, opinar, queixar-se i reivindicar-se. L’usuari té ara un doble paper: consumeix continguts alhora que els genera. I les xarxes socials han estat les grans protagonistes d’aquest canvi de paradigma comunicatiu tot i que sovint es criminalitzen, però això seria un altra debat.

************

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s