Gihad, distorssió d’un mot?

Abordar el concepte de gihad és complicat per dues raons: la diversitat interpretativa i la inexistència d’una figura al capdavant de la jerarquia religiosa que unifiqui i actualitzi el seu significat. Una vegada dit això, intentaré refinar una definició el més coherent possible del mot per després entrar de ple en la problemàtica que genera.

Imatge Google CC

Imatge Google CC

La paraula gihad és masculina (de l’àrab jihad) i significa, dins el context islàmic clàssic, esforç”. Els musulmans distingeixen dues formes d’esforç. La gihad gran fa referència a la tenacitat per vèncer les passions interiors i les temptacions del món. Però com bé apunta Luz Gomez[1], el gihad també és l’afany per a instaurar en la tierra la palabra de Dios, el islam, combatiendo si es preciso. Aquesta gihad, coneguda amb el nom de gihad petita, s’ha d’emmarcar en el context de l’inici de l’expansió de l’islam al segle VII i implica la lluita o guerra legal per defensar i instaurar l’islam al món però no de forma violenta ni indiscriminada, ans al contrari, només si aquest es troba en situació d’amenaça o perill. Així s’expressa en la Sura II, aleia 190: Combatid por Dios contra quienes combaten contra vosotros, pero no os excedáis, Dios no ama a quienes se exceden[2]. Aquesta lluita és doncs defensiva i en cap cas coacciona, fet que l’allunya de la consideració actual i errònia de gihad com a guerra santa”. És més, Alcorà s’oposa explícitament a la força i a la coacció en assuptes religiosos, no predica l’ exclusió ni la separació, és tolerant i inclusiu. Les dues gihad són creences d’obligat compliment, de la mateixa manera que ho són la professió de fe (shanada), la pregaria (azalà), el dejuni (saum), la peregrinació a la Meca (hayy) i l’almoina (zakat). Tariq Ramadan recorda també a The call to jihad que el missatge de l’Islam és pacífic i de coexistència entre homes i nacions, que el diàleg hi ha de prevaler sobre el silenci i la pau sobre la guerra (pàg. 4).

Diego Melo proposa a El concepto Yihad en el islam clàsico y sus etapas de aplicación, revisar el concepte clàssic de gihad, aquell que es va desenvolupar entre els segles VIII i XIII i que, Sufyan-al-Thawri va definir l’any 713 com el esfuerzo en el camino de Dios. El concepte clàssic de gihad té dues dimensions: una política (bèl·lica, la ja esmentada gihad petita) i un altra religiosa (pacífica) coneguda com la gran gihad. La seva obligatorietat no és personal, sinó col·lectiva com així s’expressa en l’aleia 9:122 No tienen por qué acudir todos los creyentes. Que de cada agrupación de ellos sólo algunos acudan a instruirse en la religión, a fin de advertir a los suyos cuando regresen a ellos[3]. Així el gihad està destinada als homes adults i sans prèvia autorització paterna, quedant excloses les dones, els malalts crònics, els menors d’edat, els sacerdots i les monjos. El gihad és un deure col·lectiu que pren força i es consolida amb l’adveniment dels turcs, la fi de les peregrinacions a Terra Santa i el desenvolupament de les croades, és a dir, una vegada superada l’Edat Mitjana. És aleshores quan s’inicia el distanciament entre occident i l’orient musulmà.

Foto Google CC

Foto Google CC

La distorsió del mot, l’abús malèfic de l’islam arriba amb el fanatisme, el radicalisme i el fonamentalisme. Certament la visió occidental de l’islam va canviar l’onze de setembre de 2001. Dinou terroristes extremistes musulmans van segrestar 4 avions comercials nord-americans i els van fer estavellar contra el World Trace Center a Nova York i contra el Pentagon a Washington DC. El resultat: més de 3000 persones mortes. Aquests atacs van marcar l’inici d’una nova modalitat de guerra fonamentalista contra la modernitat. Els terroristes, dirigits per Osama Bin Laden i tremendament influenciats pel radicalisme de Sayyid Qutb, creien que l’islam estava seriosament amenaçat. Tampoc eren els típics fonamentalistes musulmans que viuen sota normes estrictament ortodoxes; es va saber que bevien alcohol i que freqüentaven clubs nocturns. Osama Bin Laden va justificar els atacs per la presència de tropes nord-americanes en territori saidí, pel constant bombardeig i les sancions contra Iraq i per les morts palestines perpetrades per l’estat d’Israel[4]. Aquests terrorífics atacs terroristes van suposar un abús malèfic de la religió. Tot i els esforços per desvincular-los de la doctrina islàmica i la visió occidental de l’islam va quedar esbiaixada.

Shamuel Bar també recorda a Las fuentes religiosas del terrorismo islàmico, que els pitjors i més sanguinaris atacs terrorristes han estat perpetrats en nom de l’islam, fent una clara referència als atemptats a les Torres Bessones. Aquesta perversió de la religió, típica dels moviments fonamentalistes, no sorgeix de forma immediata com a resposta a la modernitat occidental, es cou lentament i bull sobretot quan aquesta modernitat es troba en procés molt avançat. No va ser casual doncs que el fonamentalisme més extrem es manifestés de forma tan brutal als Estats Units, epicentre i aparador mundial de la modernitat. Aquest moviment fonamentalista va néixer, segons Bar, a la Índia i al món àrab en època de domini britànic i les seves motivacions eren polítiques, econòmiques social i culturals: un desencís i una gran decepció vers l’experiment de la modernitat, un gran temor inclús paranoide davant la possibilitat que la religió sigui eradicada, un rebuig als valors tradicionals, l’acceptació de la cultura estrangera, les desigualtats socials, l’opressió, la corrupció. Tot plegat una situació que feia necessària la “re-Islamització” de la societat musulmana i la restauració d’un govern islàmic basat en la llei islàmica (Sharia).

 

[1] Gómez García, Luz. (2009). Diccionario de islam e islamismo. Madrid:Ed. Espasa. Sv “Yihad”, pàgs. 361-365 [2] Melo, Diego: El concepto Yihad en el islam clásico y sus etapas de aplicación 3] Melo, pàg. 3 [4] Armstrong Karen. (2013). Islam. Barcelona Ed: Random House Mondadori

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s