Les tres branques de l’islam

images

Actualment, l’islam es troba dividit en tres branques: sunnites, xiïtes i kharigites, sent la primera la que abracen la major part de musulmans del món, entre un 85% i un 90%. L’ escissió de la unitat es va produïr arran l’arbitratge imposat al quart califa, cosí i gendre de Mahoma, Alí ibn Abi-Tàlib (656-661), acusat pel governador de Damasc d’assesinar el seu predecessor Alí-ibn Abi-Tàñib (656-661). Els sunnites eren partidaris de la tribu dels quraixites d’on pertanyia l’esmentat governador de Damasc, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, mentre que els xiïtes creien que els califes havien de pertànyer a la línia succesòria directe de Mahoma, tal com ho era Alí. Els darrers, els kharigites, recolzaven la idea de que qualsevol musulmà bo podia arribar a ser califa. Aquesta disputa va posar fí a la primera època de l’islam, coneguda amb el nom dels quatre Califes Ortodoxos o Ben Guiats.

 Però cal assenyalar també que les disputes entre sunnites i xiïtes (majoria a països com Irán, Bahrein, Líban, Iemen, Oman, Iraq, l’Afganistán i Pakistán) anaven més enllà d’una lluita pel poder. Les dues principals branques van construïr al llarg de tres segles, doctrines diferents al voltant de l’autoritat religiosa. Pels sunnites aquesta autoritat es concentra en el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà, i en la interpretació que d’ell fan les diferents escoles jurídiques: l’escola malikita, l’escola safita, l’escola hanafita i l’escola hanbalita. Els sunnites han construit la seva cosmologia, no al voltant d’un Imam, com sí ho fan els xiïtes, sinó al voltant del dret islàmic, de la Sunna i el Fiqh.

La cosmologia xiïta, per contra, pren força arran la violenta mort de Hussein, un dels fills d’Alí, i es basa en tres doctrines: la creença en un Madhi, la continuitat del missatge profètic a partir de la veu del imans i la necessitat d’una hermenèutica corànica. Pels xiïtes, la figura de l’Imam és vital perquè esdevé el descendent directe de Mahoma. Els 12 imams de la comunitat islàmica representen el màxim poder, per això els països xiïtes són teocràtics, no hi separació entre religió i poder estatal. Els xiïtes veneren l’ulema, l’expert en dret alcorànic que es converteix en ayatollah i consideren sagrats els llocs de Nayaf (on tradicionalment el gendre de Mahoma Alí, fou enterrat) i Karbala, a l’Iraq, on el fill d’Alí, Hussein, va morir en acte de lluita contra els omeies al 680. Segons la tradició, la mort per decapitació de Hussein el va consolidar com el darrer martir dels xiïes i per això la seva figura és tan important per aquesta branca.

Precisament de la figura de Hussein i de com el seu martiri s’ha re interpretat entre els xiïtes del Líban reflexiona A.R. Norton a Being a Shii Muslim in the twentieth century. Considerat succesor del profeta, l’Imam Hussein esdevé un referent pels xiïtes. El seu martiri és símbol i model de coratge, lluita i superació per molts musulmans. La seva mort es commemora el dia 10 del primer mes (Muhàrram) en una festa anomenada Ashura. La festivitat no està lliure però de certa controvèrsia inclús dins la comunitat xiïta. Els homes, vestits de dol i al crit de “Ya Hussein” s’auto flagelen fins a sagnar mitjançant forts cops al cap amb una espasa o donant-se cops a l’esquena amb cadenes. En l’actualitat hi ha seguidors i detractors no tan de la celebració en sí sinó de la seva vessant més violenta. Aquesta auto flagelació no es produeix, per exemple en l’actual Irán, però si amb força al Líban on l’Ashura és festa nacional tot i que els xiïtes són minoria.

L’Iraq és fruit del repartiment colonial entre britànics i francesos. El 60% de la població és xiïta davant els sunnites que representen el 35% de la mateixa i, juntament amb els kurds, van ser tots obligats a conviure sense tenir pràcticament res en comú. Quan Sadam Hussein (sunnita) accedeix al poder l’any 1979 s’inicia la persecució de xiïtes i kurds. La pugna confessional va adoptar una nova forma després de la invasió de l’Iraq per part dels EUA el 2003 dins la seva política de lluitar contra el terrorisme, un conflicte que va esmicolar l’ordre regional i va obrir la capsa de pandora de la competició política i l’odi religiós. Els Estats Units van creure que comptaven amb el recolzament dels xiïtes però no va ser així . Aquest es van fer forts i l’ocupació per restaurar una pseudo-democràcia van fer fallida. Un cop les tropes nord-americanes van marxar del país, els radicals sunnites d’ISIS “Estat Islàmic d’Iraq i Síria”, intenten controlar les zones petrolíferes situades al nord-oest de l’Iraq, enfront de l’actual govern xiïta d’Al Maliki. Ens trobem davant del conflicte històric religiós entre sunnites i xiïtes, però també una lliuta pel control econòmic de la zona.

2 pensaments sobre “Les tres branques de l’islam

  1. Gràcies Marta per compartir-ho i fer més entenedor per nosaltres (els occidentals) tot aquest garbuix religiós i politic. Sense tenir gaire a veure m’ha recordat un interessant llibre de l’Anna Maria Briongos que vaig llegir fa temps: “El meu Iràn”. L’autora coneix molt be el país, doncs hi ha viscut, i ens el descriu des de dins i amb ulls de dona. Es ben cert que era un altre moment però si t’interessa aquesta cultura i no l’has llegit em sembla que et pot agradar. I ¡Bon any!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s