Josep Ullastre: La nostra primera gramàtica catalana

La «Dedicatòria a tot patrici benèvolo» encapçala la Grammàtica cathalana embellida ab dos orthografias extensa i ab apòstrophe, per a correctament parlar i escriure en extens i apostrophada la llengua cathalana, un estudi sistemàtic de la llengua catalana que el banyolí Josep Ullastre, amb més bona voluntat que no pas èxit, va enllestir el 1743.

Unknown

La dedicatòria és tot un cant d’amor a la llengua catalana, una llengua que esdevé l’aliment de l’ànima. I és el reflex d’una ferma voluntat de fer saber, entre els seus coetanis, la necessitat d’estudiar la llengua catalana en les seves diverses formes dialectals per finalment, dotar-la d’una regulació comuna. I és important perquè la gramàtica representa el primer intent, almenys de què tinguem constància, d’unificar la gramàtica de catalana a mitjans del segle XVIII, època de decadència del català. En paraules del mateix Ullastre: “… consistéx en un nou Methodo per ‘apendrer i escriurer correctamént la tua Llengua …”.

Poc se’n sap d’aquest humil però il·lustre escriptor i eclesiàstic. Pep Balsalobre i Joan Gratacòs recullen algunes breus dades bibliogràfiques en el número 161 de la Revista de Girona en un article titulat Josep Ullastre: 250 anys de gramàtica catalana, publicat l’any 1993 per commemorar el 250è aniversari de la gramàtica. Es creu, i dic es creu perquè els incendis el 1936 dels arxius eclesiàstics de la Catedral i del Seminari de Girona van destruir certs documents que ajudaven a establir la seva bibliografia, que va néixer a Banyoles el 1690 i que fou el primer fill d’un teixidor i nét d’un moliner. Va estudiar al Seminari gironí on es va doctorar en Sagrada Teologia i el 1740 fou anomenat examinador sinodal del bisbat de Girona. Va morir al poble de Peralada el 1762.

El català pateix a partir del segle XVI una retracció que rep el nom de «decadència». Entre els segles XIII i el XV el català va gaudir d’una projecció sorprenent passant de ser gairebé una llengua desconeguda a ser la llengua oficial de la Corona d’Aragó. Però les circumstàncies històriques forcen a fer el camí invers i el català pateix, a partir del segle XVI i sobretot del XVIII, un arraconament i pèrdua de primacia davant el castellà, que es va introduint progressivament en tots el àmbits oficials.

Amb els Trastàmares es pronuncia aquest desequilibri lingüístic a favor del castellà i la presència del català disminueix considerablement. Assistim a una considerable reducció de la producció literària en llengua catalana i a una absència de documentació oficial en català que esdevé la «llengua d’estar per casa». El castellà s’imposa a la cort i al poder central i el català va quedar com a llengua de les institucions autonòmiques. La fi de l’oficialitat del català arriba amb els decrets de Nova Planta imposats a Catalunya l’any 1716 que van dibuixar un nou ordenament no només polític i jurídic sinó també lingüístic. En poques paraules, la repressió borbònica va suprimir l’ús públic del català i va fomentar la progressiva castellanització de la societat.

Aquest fet, que sens dubte va fer perillar la supervivència de la nostra llengua, va anar acompanyat de la prohibició de mostrar símbols històrics i tradicions culturals en un intent d’unificar culturalment i lingüísticament tot el territori sota la bandera castellana. Malgrat això, cal fer una puntualització: en el segle XVIII el 90% de la població (classes populars) era analfabeta i no entenia ni una paraula de castellà. Per tant, el català va continuar sent la llengua de comunicació oral en l’ús privat i sovint apareixia en gèneres paraliteraris impresos i documents tipus contractes de compravenda, testaments i llibres de comptes. Malgrat això, el català continua sent la llengua parlada pels «populars» i se segueix ensenyant a les escoles i el seu ús s’estén fins i tot a les predicacions religioses després dels decrets de Nova Planta (1716).

images

Així, amb l’entronització dels Borbons, el castellà es va introduir progressivament en les esferes elitistes i lletrades (Universistat de Cervera) fortament influenciades per les idees il·lustrades franceses. El llatí segueix sent la llengua de la cultura així com el castellà i inclús el francès mentre que el català esdevé una llengua minoritària sense cap reconeixement públic que representa el costumisme “casticista”.

Els ideals il·lustrats, sobretot la noció de llengua nacional, també s’impregna en aquells sectors cultes de les terres de parla catalana. Els precedents immediats els trobem en els anomenats novatores del segle XVII, entre ells Vicent Tosca, Narcís Feliu, Antoni Josep Cavanilles, Marc Antoni d’Orellana, Gregori Maians i Siscar que s’esforcen en recuperar el brillant llegat literari català dels segles XVI i XVII i de situar el català en l’estatus de prestigi del segle XII com a llengua nacional. Caldria matissar aquesta afirmació atès que el seu interés era més bé erudit, i fins i tot arqueològic; per als il·lustrats la llengua de cultura era el llatí i posteriorment el castellà.

En aquest context, situem el desig de Josep Ullastre d’estudiar la llengua d’una manera més sistemàtica, és a dir, de dotar-la d’una gramàtica i un lèxic. La Grammàtica Cathalana embellida abdos ortografies (1743) és una ortografia fonètica, amb criteri sistemàtic i solucions que anuncien algunes de les adoptades per l’actual normativa ortogràfica i parlem de primera gramàtica catalana perquè tot i que Llorenç Cendrós va escriure una gramàtica llatina en català l’any 1676, la resta de textos proposats són incomplets, parcials i deficients. Ullastre va enllestir la gramàtica el 1743 i el 1753 en va fer una còpia amb significatives modificacions cap a una ortografia més fonètica i una introducció de grafies etimològiques.

Josep Ullastre forma part d’un ventall d’autors que defensen la llengua i la reivindiquen durant el període de la il·lustració setcentista. Baldiri Reixach escriu el 1749 les Instruccions per l’ensenyament dels minyons , Ignasi Ferreres l’Apologia de l’idioma català i Antoni de Bastero La Cruzca provenzale (1724), on propugnava que el català, el francès el castellà i l’italià derivaven del llemosí. Al País Valencià, Carles Ros i Hebrera escriu Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734) i completa la seva producció amb sis opuscles sobre ortografia i gramàtica com la Breve explicación de las cartillas valencianas .Al Principat trobem assajos de lexicografia i gramàtica.

Una menció molt especial en aquesta dedicatòria reben dues institucions de l’època: la Universitat de Cervera creada el 1717 després que els decrets de Nova Planta forcessin a clausurar totes les universitats del Principat i La Real Academia de Buenas Letras de Barcelona que vinculava tot un seguit d’escriptors i erudits interessats per l’ortografia, la gramàtica i el lèxic català.

El què fa Ullastre és exornar els seus coetanis, il·lustres que escriuen en castellà, a recuperar textos en llengua catalana. Cal tenir en compte que el castellà continuava sent, a mitjans del segle XVIII, la llengua de l’ensenyament.  Malgrat les prohibicions, el català va mostrar sempre unes bones constants vitals en la comunicació oral i gairebé un segle després dels decrets de Nova Planta seguia sent l’idioma parlat de la immensa majoria.

El text mostra, tot i l’empobriment gramatical i lèxic i la desorientació ortogràfica, la genialitat del català que es conserva tot i la presència de castellanismes i francesismes. I això ho veiem en el ritme i l’estructura de les frases. Al segle XVIII, el català és, encara com a idioma escrit, una llengua viva en activitats i comunicacions de la vida diària i en certs documents i paperassa.

Per concloure, cal assenyalar que Ullastre va escriure una altra obra que sota el títol Exercici del christia, inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics en un català àgil i planer. Van ser als voltants de 1740, data que figura en les copies de les llicències donades per poder portar aquesta obra a la impremta. Actualment l’edició més antiga que es conserva és de l’any 1764.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s