L’experiència radiofònica d’Orson Welles

La Guerra dels mons images

La radio es va convertir en la dècada dels anys trenta del segle XX en un mitjà de comunicació de masses amb un altíssim poder de persuasió. Dit d’una altra manera, la radio tenia una funció social i era un instrument d’influència directa extremadament eficaç. Als Estats Units, les reunions familiars al voltant de la ràdio per escoltar música, notícies i propaganda política eren una estampa ben característica i Orson Welles va saber utilitzar-la molt encertadament per a dur a terme un assaig radiofònic que va fer tremolar Amèrica la nit de Halloween de 1938. L’impacte social de l’assaig, tot i que després s’ha minimitzat molt, no només va servir per esbotzar les primeres reflexions al voltant de la condició humana sinó que va reafirmar el poder persuasiu del mitjà.

La nit de Halloween de 1938 es va convertir, per milions de nord-americans, en el pitjor dels mal sons. A la emissora de ràdio CBS, un jove Orson Welles retransmetia, amb un dramatisme exacerbat, la invasió marciana de la Terra. Tot i els advertiments de què allò que es narrava era ficció, una adaptació radiofònica de la novel·la de H.G. Wells La Guerra dels mons, els oients que s’incorporaven més tard a la retransmissió van creure realment que allò que escoltaven era cert i que el món s’estava acabant. En poques hores la histèria col·lectiva es va apoderar dels carrers de New York i New Jersey. L’amenaça marciana es va sentir en primera persona; alguns ciutadans es van amagar en refugis, altres es van armar fins a les dents i d’altres inclús s’embolicaren el cap amb tovalloles per evitar el gas mortal dels marcians.

Fos com fos, aquella reeixida temptativa va servir per avançar en l’estudi de la recerca comunicativa i aprofundir en el poder persuasiu dels mitjans de comunicació de masses. En aquest sentit, el model imperant en la dècada dels anys trenta era el model de l’agulla hipodèrmica que defineix els mitjans de comunicació de masses com a instruments d’influència directa, poderosa i eficaç amb efectes clarament persuasius. Per entendre una mica més aquest model caldria contextualitzar l’assaig d’Orson Welles. L’ambient bèl·lic i la incertesa vers el que havia de passar en època d’entreguerres minvava l’ànim i les il·lusions d’una ciutadania presa de la por i la incertesa. La radio va esdevenir un instrument de difusió propagandística. El missatge calava directament en el subconscient de l’oient, atacava el receptor talment com una agulla penetra en la superfície de la pell. En aquest sentit i segons aquesta teoria hipodèrmica, la narració de Welles pretenia, des de bon principi, espantar la població. L’efecte ja es pressuposava i la intencionalitat va ser precisa i clara.

Un pensament sobre “L’experiència radiofònica d’Orson Welles

  1. Retroenllaç: La fórmula de Orson Wells y La guerra de los mundos | Comunicación Sostenible

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s