On són les dones?

IMG_5537

Ni una sola veu femenina al ’30 minuts’ d’ahir a TV3 per parlar de la viabilitat del procés sobiranista. Què passa, que a Madrid no hi ha dones amb veu i criteri per debatre sobre la independència?

No es va tractar d’una infrarepresentació de la dona ni d’una distribució no equitativa dels sexes. Va ser directament un ofec escandalós que va exhibir, novament, una visió androcentrista dels mitjans de comunicació al nostre país. I la veu dels 14 homes protagonistes i experts va quedar reforçada per un tuit promocional que incloïa una imatge si més no pertorbadora, que produïa certa esgarrifança per no dir mal d’ull. Malauradament, no ha estat el primer cas i la pràctica es repeteix en altres formats com tertúlies, taules rodones i debats. La pluralitat d’opinió ha d’anar acompanyada de la pluralitat de gènere i això implica incloure a les dones als diferents mitjans. D’altra manera, es perd cert grau de qualitat periodística, s’emfatitza una societat encara marcadament patriarcal i s’evidencien les desigualtats entre homes i dones.

L’estudi del gènere en qualsevol camp és difícil perquè està folrat d’un significat simbòlic molt important segons les cultures i les diferents societats i això produeix variables infinites. Però ser home o ser dona no és una realitat natural ni biològica sinó un fet social i és des d’aquesta perspectiva que s’ha d’analitzar.

Una visió històrica com a sexe dèbil o segon sexe, l’opressió que ha patit en moltes societats i l’ escassa presència en camps com la literatura i la ciència, ha convertit la dona en una gran desconeguda. És per això que, tradicionalment, i sobretot dins els moviments feministes, l’estudi del gènere s’ha centrat en el paper de la dona en l’economia, la política i les relaciones socials i ha permès sortir d’aquesta obscuritat imposada. És a partir dels anys vuitanta, que aquesta visió d’un sol model d’home, universal, basada sobretot en el model patriarcal, trontolla amb els primers estudis sobre masculinitat i diversitat sexual. Aquests estudis conclouen que existeixen múltiples masculinitats que depenen de les pràctiques socials i que varien segons el temps i l’entorn.

Des d’un enfocament constructivista el gènere és una construcció social que s’aprèn en l’entorn familiar, escolar i de treball i no és una categoria estable però sí analítica. Tots els individus naixem dins un grup social que, depenent de les seves característiques, justifica el nostre desenvolupament i identitat. Aquest procés de formació de les nostres identitats també és decisiu en les diferents oportunitats i limitacions que tindrem segons el nostre gènere. És a dir, el fet de pertànyer sigui a la identitat femenina o a la identitat masculina delimita, justifica i condiciona comportaments socials diferents que vénen establerts d’aquesta manera des del moment de néixer. Ser home i fer d’home o ser dona i fer de dona no és el mateix en diferents societats. A la Índia, per exemple, ser dona constitueix un aprenentatge social que es gesta des de la infància i a la nena se l’educa en bona part de manera diferent per acomplir correctament les tasques que li tenen assignades.

Aquestes diferències entre gènere s’articulen segons unes relacions de poder, hegemonia i submissió, altres diferències legitimen la divisió del treball en dues esferes. L’esfera de producció, del treball assalariat i del reconeixement professional que es reserva a l’home i l’esfera de la reproducció, la dedicació als nens i la cura dels ancians que es reserva a la dona. Aquest enfocament crític que al·lega que el sexe és l’origen de les diferències socials entre homes i dones sovint serveix d’excusa per legitimar l’autoritat masculina i que col·loca la dona en una posició d’inferioritat. L’estudi de la categoria gènere ha servit per donar més visibilitat a les dones, per adoptar polítiques d’igualtat i per lluitar contra la discriminació. Durant molts anys la biologia ha condicionat el nostre destí, però afortunadament, aquesta visió força misògina ha estat relativament superada i la dona és ja una peça clau dins el món laboral. Queda, però, molta feina a fer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s