La industria cultural – La Ilustración como engaño de masas- (primera part)
La I.lustració va ser la creació d’un nou marc d’idees sobre l’ èsser humà , la societat i la naturalesa que va posar en dubte els conceptes tan arrelats en la visió tradicional del món, dominada pel cristianisme. Els il·lustrats animaven a pensar, a dubtar i a criticar la visió tradicional de la naturalesa. Les innovacions culturals com l’impremta , l’escriptura, la música i la pintura també van influïr en aquesta nova manera de pensar. Tot aquest pensament il·lustrat, que després sentaria les bases del capitalisme, va ser criticat de forma ferotge per Theodor W. Adorno, que juntament amb Walter Benjamin, formularen una dura crítica a la indústria de la cultura. Adorno creia que la racionalitat il·lustrada portava a la dominació de l’home, al seu control, al seu fi i només fomentava la seva conformitat. Portat al camp de la cultura, la indústria cultural esdevindria un producte que aliena i controla perquè en les societats capitalistes de consum l’home es converteix en un ésser apàtic i oprimit dirigit pels grans propietaris d’aquestes empreses culturals que controlen la societat capitalista.
Poc abans que morís Adorno, Armstrong va trepitjar per primera vegada la lluna. Aquest aconteixement va ser retransmés per la televisió i va esdevenir un aconteixement sense precedents. Dècades després, la pluralitat dels missatges i l’ampli ventall de productes culturals han fet que les fronteres intel·lectuals i culturals caiguin per sí mateixes. Qualsevol aconteixement o succés esdevé monòton i normal, rés sembla ser ja del món de la fantasia. La indústria cultural actual, que aliena al ciutadà en no deixar-lo participar activament en rés, s’ha estandaritzat i la seva producció en sèrie crea cultura de molt baixa qualitat. Els mitjans de comunicació ocupen gran part del temps lliure del ciutadà, mimben la seva imaginació i capacitat fantàstica. Es creuen amb capacitat per secuestrar i aniquilar la capacitat intel·lectual de l’individu, creuen que en són propietaris.
La indústria cultural no deixa de ser una indústria repetitiva, de estereotips, sense cap mena de significació. Ens creiem estar davant un producte novedós, però tot el que produeix la indústria cultural és herència cultural, intel·lectual i social. La indústria cultural s’identifica amb la indústria de la diversió. Els continguts no han de fer pensar ni reflexionar, no cal esforç intel·lecual, es tendeix a l’absurd. L’experència d’anar al cinema també ha patit amb la indústria cultural. No hi ha espai per l’imaginació ni la fantasia, allò que passa al cinema s’identifica amb la realitat actual. Per comprendre allò que veiem cal intuició, observació i competència específica. Les imatges corren a gran velocitat, cal estar atent per no perdre el fil, no hi ha espai per l’evasió. El cinema no produeix art sinó porquería.
Una humanista a Twitter 